V Edició Taller NOSALTRES

Dilluns 16 començem una nova experiència del ja mític 😉 taller NOSALTRES: Ressignificant els nostres cossos, ideat i dissenyat fa 3 anys per LUCIÉRNAGAS ARTE EN ACCIÓ i GOGARA.

En questa ocasió, tenim el plaer de desenvolupar-ho amb 8 persones de l’empresa INTEGRACET, que promou la integració laboral de persones amb discapacitat física, psíquica o sensorial, proporcionant-los la possibilitat d’exercir un treball productiu i remunerat, i possiblement amb algunes altres companyes de RADIO NIKOSIA, una de les primeres emissores realitzades per persones que han estat diagnosticades de problemes de salut mental.

Com moltes sabeu,  aquest projecte NOSALTRES ha consistit, tradicionalment, en un taller (de 8 sessions) dirigit a dones, lesbianes i trans, on generar un espai de reflexió, diversió i creació al voltant de les nostres identitats com a dones, mitjançant la fotografia. Aquesta edició però, convidem tambè a alguns homes d’Integracet molt interessats en participar.

Amb una clara perspectiva de gènere, intercultural i feminista, i tenint com a marc la cultura visual, volem crear un ambient de sororitat, respecte a la diversitat, creativitat i empoderament entre les participants, convidant-les a realitzar imatges autobiogràfiques que explorin les seves identitats i la seva imatge corporal. Abastem el concepte d’identitat com a ens flexible i múltiple per afavorir la compressió al voltant de les variables: classe social, gènere, ètnia, edat, etc. Les participants es veuran capacitades com a comunicadores del seu propi procés per tal de poder sensibilitzar a la seva comunitat de referència i a les entitats presents al territori.

En aquesta ocasió, posarem l’accent en el control exercit sobre els nostres COSSOS en societats Patriarcals, Productivistes i Capacitistes, amb una mirada Interseccional a la violència contra les dones (i homes) amb diversitat funcional.  Per a continuació, explorar les versions més autèntiques, riques i gojoses de les nostres Identitats i Imatge corporal.

«El sistema masculí-opressor dominant i el sistema minusvalidista opressor dominant s’erigeixen com a artífexs de la cultura de la violència. El primer pren la diferència sexual entre home i dona com a pedra angular des d’on procedir a generar infinitat de formes d’opressió, desigualtat, exclusió i denegació de drets cap a les dones.
El segòn, erigit des de l’òptica biologicista en l’època de la institucionalització de la diversitat funcional, ha fet el propi amb la diferència de la salut. Al final, tots dos sistemes han concebut el COS de la dona amb diversitat funcional com un instrument de dominació contra ella.»